Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Les dones de la meva vida

Sempre he viscut envoltat de dones. Elles han estat el motor de la meva vida, i també les responsables dels moments més amargs de la meva existència. Tot i així, els hi dec tot.

N’he conegut moltes al llarg d’aquests anys. Vaig néixer en una família on la testosterona no abundava; vaig ser l’últim dels germans en arribar, hi havia dues noies que ja se m’havien avançat. A més, al meu voltant no hi faltaven les àvies, les tietes i les cosines. Tampoc totes les veïnes del meu carrer i les companyes de l’escola. Molta dona, sí senyor. A vegades penso que és per això que m’agraden tant, no sabria pas viure sense elles.

De petit hi vaig jugar, em van educar i em van ajudar a créixer en un món gens fàcil, especialment per a elles. D’adolescent (ai, l’adolescència), vaig descobrir al seu costat una nova visió de la vida, molt plaent, i també em vaig endur algun que altre disgust. D’adult ja, en els meus inicis professionals, tot aquest bagatge que acumulava després d’uns quants lustres d’estar en contacte amb moltes dones i molt diferents entre elles em va servir per muntar el meu propi programa a l’emissora de ràdio on treballava de tècnic de so. El Consultorio de Eduardo és el nom que vam triar per engegar una aventura que començava amb més escepticisme que esperança per part de la Direcció.

Al principi doncs, ningú donava un duro per aquest espai, però l’èxit no va trigar en arribar. Ens trucaven dones (i alguns homes) de tot el país preguntant-nos dubtes, explicant anècdotes i situacions personals i també felicitant-nos.

Va ser una època bonica. Gràcies al sector femení bàsicament, el programa va créixer com l’escuma i es va erigir en un dels pesos pesants de l’emissora. I jo em vaig convertir en un locutor popular.

Us podeu imaginar que vaig viure una temporada mogudeta. Fins que la vaig conèixer a ella. La dona més atractiva que havia vist mai. I actriu! Ens vam casar al cap de pocs mesos enamorats fins el moll de l’òs. L’any següent, ja teníem en braços la nostra primera filla. D’aquell temps, recordo que no caminava pel carrer, flotava d’alegria. Un parell d’anys més tard, arribava el meu segon fill. Ja teníem l’anhelada parelleta. La meva dona estava exultant.

El programa va aguantar vint intenses temporades en antena, fins que el director de la ràdio va decidir deixar pas a les noves generacions, que no van voler seguir amb un programa un pèl “caspós”, segons el seu criteri. En fi, la qüestió és que em van buscar un lloc discret i tranquil des del qual em deixava tractar com la vella glòria que ja començava a ser.

I, gairebé sense adonar-me, els meus fills s’havien convertit en persones adultes. Un dels moments vitals que recordo amb més emoció va ser quan la gran em va dir que estava embarassada. I seria una nena també! Una altra dona a la meva vida, que ja començava a fer baixada. Els avis la vam esperar amb un desig indescriptible i l’instant en el que vaig poder-la agafar per primera vegada i vaig acariciar cada un dels seus ditets va ser un dels més feliços que he viscut. I, a partir de llavors, vaig comprovar que ni a la meva dona ni a la meva filla, a qui més hauria d’esperar mentre s’arreglava seria a la nineta dels meus ulls, la meva néta Eugènia.

Aquest matí, fresc però assolellat, he recordat moltes de les dones que he conegut al llarg de tot aquest temps mentre espero que l’Eugènia acabi de preparar-se per anar a l’església. Avui és el dia del seu casament i em sento el padrí més afortunat del món.

Imatge: Style Me Pretty Australia

Deixa un comentari