Berta Gusi

Periodisme i escriptura

L’any que s’acaba

I torno a seure a les mateixes pedres un cop més, just davant de la petita porta de fusta de l’ermita de Sant Miquel, que tantes coses haurà presenciat. Ho acostumo a fer quan s’acosta el final de l’any, normalment el 31 de desembre al matí, durant la passejada amb les gosses.

Ens acostem aquí, seiem totes tres, la Mel normalment de seguida s’enfila a la pedra, ben a prop meu, i la Nua es limita a quedar-se a la gespa, impacient per continuar caminant. Malgrat el fred, gaudim dels rajos de sol que ens arriben i observem i olorem el paisatge. Intento escriure això al mòbil mentre la Mel em llepa la cara per fer-me un petó i penso que és una sort comptar amb aquesta companyia tan afectuosa!

Avui, potser perquè aquest any ha estat tan intens, he necessitat avançar la meva visita davant de l’ermita. Vinc aquí a pensar en tot el que ha suposat per a mi l’any que s’acaba, repasso els moments bonics, els que no han estat tan agradables, allò que he aconseguit, i allò que m’havia proposat fa 365 dies i no he pogut assolir, recordo aquelles persones que han arribat a la meva vida, i també “m’acomiado” d’aquelles que ja no hi son pel motiu que sigui. Agraeixo tot el que he viscut i em preparo per iniciar un nou capítol de vida.

Avui, 29 de desembre, torno aquí. Però la Berta actual no és la mateixa de l’any passat, ni molt menys. Al llarg d’aquest 2020, he perdut pors, m’he enfrontat al canvi, he viscut experiències precioses, també he patit i he plorat, he viatjat, m’he confinat, he rigut, he fet l’amor, he ballat, he somiat amb el futur que vull, he agraït tenir al meu costat una família i uns amics que m’estimen moltíssim, i jo a ells.

He après també que cal saber tancar etapes i deixar enrere allò que et fa mal, per molta tristor que et produeixi. I que el cor necessita temps per refer-se després d’un sotrac, les tiretes per sortir del pas no son suficients per curar segons quina ferida. I després de tot el que m’ha passat aquest any… penso que val molt la pena VIURE, i equivocar-te, i tornar-ho a provar, i continuar el camí. Som-hi, 2021!