Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Els dies que compten

Acabo el meu estiu amb les paraules de la imprescindible Sílvia Soler, que et connecten irremeiablement amb la nostàlgia de l’estiu que s’esgota, però també amb la nostàlgia de tots els estius. I et fan pensar en amors d’estiu, en la teva cançó de l’estiu (The Kooks cantant Junk of the heart mentre recorrem el darrer tram de carretera fins a Cadaqués un migdia lluminós), en les nits estrellades vora el mar o en les postes de sol entre muntanyes, en els records estiuencs d’infantesa, en tot allò que et feia feliç durant aquesta estació daurada, sense responsabilitats, sense maldecaps, sense rellotges.

I des de la meva preciosa talaia, divisant el paisatge verd que s’estén al davant i que va ser un dels motius pels quals vam escollir viure aquí, amb les gosses a prop, en aquesta treva que ens regala el cel després de la pluja d’aquests dies, prenent el sol a cor què vols, intuint que aviat no farà aquesta agradable temperatura a Castellterçol, recordo l’estiu que ara s’acaba i penso en les persones que hem conegut, en tots els visitants que hem rebut a la nova llar i en els moments compartits i em sento afortunada i motivada per encarar els reptes i les oportunitats que m’esperen aquesta tardor, el veritable inici de l’any per a molts. I penso en la marxa dels estiuejants, en les primeres xemeneies fumejants, en la calma que vindrà a partir d’ara.

Que no ens faltin mai els petits plaers, que no s’acabin les ocasions de celebrar l’alegria de viure, que sapiguem aprofitar els dies que compten.