Berta Gusi

Periodisme i escriptura

El fil de la vida

Miro un dibuix negre sobre la pell blanca i recordo. Bona nit, mama massai. Bona nit, nena massai. Un quadre penjat sobre el sofà, al menjador amb robust parquet de fusta amb les marques d’uns talons com petits insectes rodons com botons. Just abans d’anar a dormir. Sempre. En braços. És un dels records més persistents de la infantesa transformat ara en un traçat exquisit i perpetu a la pell.

Un menjador pràcticament buit, sense sofà. Una petita taula, seure a terra amb coixins per sopar pizza i veure la tele a la mateixa alçada que els ulls. No tenir miralls a casa. El record innocent i feliç d’un moment dur. Però juntes. Com la mare que mira la filla i la filla que mira la mare. Per sempre. Una marca inesborrable com el fil de vida que ens uneix. Bona nit, mama massai, per sempre amb mi.

Les dones que apareixen als tatuatges pertanyen a la tribu africana dels samburu, no són massais, però, des de ben petita, sempre les vaig anomenar així.