Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Tot a punt?

És la pregunta que més hem escoltat durant les últimes setmanes. Una altra ha estat, des de fa mesos, la que em fa adreçar els meus interlocutors al post que vaig escriure explicant l’inici d’aquesta aventura: “Què hi aneu a fer a l’Índia?”.

Bé, doncs, el mes d’agost ja és a tocar i els nervis han anat en augment, especialment al llarg dels darrers dies. Visat? Primordial (i gestionat amb temps!). Vacunes? Fet! Visites vàries al Decathlon? I tant! Farmaciola? En portem una que serà per a tot el grup i una altra d’individual. Roba? Poca, però cal escollir-la bé: pantalons llargs o per sota del genoll, samarretes de màniga curta, mocadors, impermeable, sandàlies i calçat esportiu. Càmera fotogràfica, llibres i llibretes? A punt!

La idea és dur casa nostra a sobre durant gairebé un mes en forma de motxilles: la principal, d’uns 50-60 litres, i la complementària, de 30 litres. I aprendre que es pot viure amb molt menys del que ens pensem.

Una part de l’equipatge que ens endurem a l’Índia

A més, per començar a ambientar-nos, els Random’s (així és com s’anomena la nostra petita família viatgera) vam decidir visitar un temple sikh o Gurudwara (que significa porta del gurú, literalment, o casa de Déu) situat al carrer Hospital, en ple barri del Raval de Barcelona.

Reconec que va ser una experiència xocant, sobretot perquè es tractava de la nostra primera vegada en aquest entorn, en la qual vam tenir la sensació d’haver viatjat de cop i de ser uns perfectes estrangers en algun lloc remot, malgrat trobar-nos al cor de la ciutat comtal.

Fora sabates, rentat de peus i mans, seguir el caminet fins el final del local estret i allargat, mostra de respecte davant del petit altar on es troba el llibre sagrat sikh, donació voluntària i obsequi d’una boleta dolça de textura semblant a la d’un panellet cru. A partir d’aquí, cal situar-se en una de les bandes dels dos passadissos que ocupen la part central del local i esperar que passin els diferents encarregats de repartir el langar (el menjar gratuït que ofereixen a qualsevol persona que hi vagi, sigui de la religió que sigui). Una safata, una cullera, un got. Arròs, cigrons amb verdures, llenties picants, pa de pita, un dolç de color taronja molt enganxifós, te chai.

Dinar al temple sikh del Raval, a Barcelona

Dinar al temple sikh del Raval, a Barcelona

M’hagués agradat anar narrant les nostres peripècies per aquí durant aquest proper mes, però a partir del dia 3 d’agost passarem unes setmanes força incomunicats, en part per voluntat pròpia, ja que no durem els nostres telèfons mòbils. Intentarem donar senyals de vida de tant en tant per a no preocupar excessivament a familiars i amics, però part de la màgia del viatge crec que serà això: desconnectar de la vida d’aquí per a connectar-nos d’una altra manera allà, amb nosaltres mateixos, amb els nostres companys, amb les persones que coneixerem. Aprendre a relativitzar, a viure el temps, a ser més conscient són alguns dels nostres propòsits comuns. I crec que a Maharashtra i a Goa podrem provar d’assolir-los.

Fins aviat! Nàmaste 🙂

Bombai serà la ciutat encarregada de rebre’ns i d’acomiadar-nos, entremig visitarem diferents indrets dels estats de Maharashtra i Goa

1 comentari

  1. Jeroni Jeroni

    Felicitats! Molts ho vam pensar, altres heu fet realitat aquest desig d’apropament a una cultura que, per aguna raó, atrau de manera molt especial…

Deixa un comentari