Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Torno a casa

Casualment, estic passant uns dies a casa de la meva mare, la que va ser la meva llar dels 8 als 22 anys. I és molt curiós tornar-hi ara, amb gairebé 27.

M’entretinc observant les parets de la meva habitació, on vaig passar-hi moltíssimes hores, plenes de retalls i de fotografies, que vaig omplir quan era una adolescent. Sidonie, Beyoncé, Gerard Piqué, Bojan Krkić, Hugo Silva o Michelle Jenner es barregen amb fotos meves on hi surto amb la família o els amics. Hi ha gustos que no han variat, i altres aspectes que em sorprenen o que m’arranquen un somriure i em fan pensar: jo era així?

També trobo les primeres peces periodístiques que em van publicar fa uns anys, amb el paper esgrogueït, enganxades totes juntes amb la il·lusió característica dels inicis d’una carrera.

És agradable i alhora estrany dormir de nou en el meu llit de nena, que va passar de ser individual a fer 135 cm quan en tenia 20, i adonar-me que els anys han volat. Com pot ser? Però, malgrat això, la meva vida és tan diferent ara!

Tornar a casa també significa recordar primeres vegades. Revisc fugaçment aquelles emocions amb un breu però perceptible pessigolleig a l’estómac i sento una gran estima per les imatges que recupera la meva ment.

Que et preparin un brou o un beuratge calent per al mal de gola, que et rentin la roba o trobar-te un llit perfectament fet amb llençols nets, deixar que et cuidin i et mimin, en definitiva, és un gustàs. És com si, per un moment, em pogués permetre tornar a ser petita.

I penso que, irremeiablement, tot el que vaig viure durant aquest període de la meva vida m’ha portat a ser qui sóc avui. Aturar-te, de tant en tant, observar el reguitzell d’anys que has anat deixant enrere i retornar, ni que sigui durant uns dies, als orígens t’ajuda a estar en pau amb tu mateix.

Deixa un comentari