Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Final d’estiu

Encara no hem esgotat els últims dies d’estiu i ja comencen a fumejar les primeres xemeneies, la nostra inclosa. A les nits, també ve molt de gust arraulir-se sota una manta.

Quan torno cap a casa, la boira es transforma en una bufanda blanca i gruixuda que vol abrigar el coll de les muntanyes que s’estenen més enllà de la carretera, davant dels meus ulls. La pluja rega l’asfalt, i el camp, i la terra dels camins que demà trepitjarem.

I el silenci. Aquesta manca de remor, aquest estrall de calma que ens indica que els estiuejants ja no hi són. Ni al club esportiu, ni a les botigues, ni a la plaça. Només hi som nosaltres, de nou. I respirem, i caminem, i acompassem el nostre ritme vital amb aquesta serenitat verda.

Com a casa, enlloc

Deixa un comentari