Berta Gusi

Periodisme i escriptura

Adolescència

Avui m’he trobat a dues alumnes de Batxillerat al lavabo de l’escola a mig matí, assegudes o estirades al terra, no ho sé del cert, perquè han tancat la seva porta ràpidament quan han detectat la meva presència. Una semblava que plorés i l’amiga, perquè aquestes situacions les acostumes a viure amb una bona amiga, intentava consolar-la. Parlaven fluixet.

L’escena m’ha transportat automàticament a un lavabo lluminós, però d’un altre institut, a un terra fred i a una classe d’anglès perduda per una decepció amorosa. I a una amiga, que em va estar escoltant, consolant i suportant amb gran paciència, com solia fer.

També recordo que aquell dia havia estrenat unes botes que em van fer mal als peus i que van fer que el camí d’anada a l’institut i de tornada a casa fos més llarg. I la meva amiga, amb la qual també feia aquest recorregut cada dia, es va adaptar al meu ritme sense queixar-se.

Si ara pogués parlar amb la Berta que restava asseguda al terra d’aquell lavabo saltant-se una classe d’anglès, aquella Berta de 17 anys, li diria que, malgrat que semblés que l’havien traicionat d’una manera evident i que cregués que li costaria recuperar-se d’aquella sotragada, al cap d’uns anys mantindria una bona relació amb aquell noiet que mai no va deixar de ser el seu veí i company de jocs vespertins a la placeta comunitària, que arribaria un dia en el qual s’alegraria sincerament de saber que es casava després d’un llarg festeig amb una noia que sembla que el fa molt feliç.

A la Berta d’aleshores li diria que pensi en coses realment importants, com planejar viatges amb amigues o fer un llistat de totes les novel·les que li vingui de gust llegir i que la facin anar directa a la biblioteca per endur-se’n tantes com pugui. També li diria que faci un voluntariat el més aviat possible, que no s’esperi a tenir-ne 26, que s’atreveixi, que l’ajudarà a sortir de l’ou. I que cuidi la relació amb la mare, perquè les parelles i els amors venen i van, però el vincle mare-filla és indissoluble.

I, si li pogués avançar alguna cosa i fer-li un (gran) spoiler, li diria que s’equivocarà de persona un parell de vegades més, com a mínim, abans de trobar l’adequada. Que els enamoraments bojos duren el que duren i que, finalment, acabarà creant una petita família i compatirà el seu somni de tenir un gos (bé, uns quants, de fet).

També m’agradaria fer-li una abraçada i dir-li que segueixi passant temps amb els seus avis i les seves iaies. I que vagi a veure l’avi Pepet, aquell mateix dia si pot, que no s’esperi, que li pregunti tot el que vulgui, que torni a escoltar les anècdotes de la “mili”, de la seva joventut, les seves cançons… Perquè ella encara no ho sap, però és qui marxarà abans.

Tot això et diria, Berta de 17 anys. I m’encantaria que la possible Berta de 40 vingués a xivar-me alguna que altra cosa…

Imatge: Thrive Seniors