Berta Gusi

Veure nevar durant tot un matí arrecerada a casa, després d’haver-te xopat de neu, i fixar-te en les petites partícules que, hora rere hora, aconsegueixen cobrir-ho tot amb una capa blanca impol·luta, únicament maculada per les nostres petjades, que s’esborren de nou lentament. Haver dormit malament, sentir-te atabalada o de mala lluna i anar a […]

Encara no hem esgotat els últims dies d’estiu i ja comencen a fumejar les primeres xemeneies, la nostra inclosa. A les nits, també ve molt de gust arraulir-se sota una manta. Quan torno cap a casa, la boira es transforma en una bufanda blanca i gruixuda que vol abrigar el coll de les muntanyes que […]

Trec gairebé mig cos per la finestra de porta sencera del dormitori i respiro conscientment. És el primer que acostumo a fer cada matí quan em llevo. Després, acabo d’obrir a poc a poc els ulls mig endormiscats encara, les ninetes es van adaptant a la claror matinal i apareix el bucòlic paisatge que embolcalla […]

El cel grisenc que s’alçava sobre Bombai començava a tenyir-se de fosc quan el seu atrotinat rickshaw va aturar-se davant de la porta de la cafeteria. A la carretera bruta i polsegosa, el trànsit bullia tothora malgrat els ruixats monsònics que t’enxampaven desprevingut i et deixaven ben xop en qüestió de pocs minuts. Quan el […]

M’assec en una de les taules blanques de la cafeteria que temps enrere havia combinat tonalitats verdes i ocres, esgrogueïdes pel pas dels anys. Recordo que, quan era petita, m’emocionava esmorzar allà, perquè volia dir que aquell dia havia faltat a l’escola. De manera extraordinària, canviava l’entrepà de torn per un croissant i un suc […]